Pinyacle

Lideratge des de la lògica dels castells

L’enfocament de Pinyacle utilitza els castells (torres humanes) per observar com un equip distribueix la càrrega, comunica i decideix sota pressió. L’experiència forma part d’un recorregut: acordar què observar, treballar junts i traduir allò viscut en canvis concrets dins l’organització.

Actualitzat · Pinyacle

Abans: acordar la càrrega

Triem una situació que l’equip reconegui: una reorganització, un canvi de prioritats o decisions que sempre acaben en la mateixa persona. Acordem els senyals que observarem. No cal començar amb un diagnòstic complet; cal una pregunta que importi i que es pugui revisar després.

Durant: observar com ens sostenim

Els rols, la coordinació i la resposta a la incertesa esdevenen el material de la conversa. La facilitació ajuda a distingir què s’ha observat de què ha interpretat cada persona. Una experiència breu no permet etiquetar ningú ni concloure com funciona tota una organització.

Després: tornar a la feina

La sortida és un mapa de càrrega compartit i acords de seguiment: què canvia, qui se n’encarrega i quan es revisa. Els quatre valors —força · equilibri · valor · seny— serveixen com a preguntes de treball. Aquesta és la nostra lectura aplicada; no presentem el programa com un instrument científic validat.

Una tradició amb context propi

Els castells van ser inscrits per la UNESCO el 2010. IESE Insight n’ha publicat una lectura del lideratge i del treball en equip. Són fonts per entendre la tradició i el seu interès organitzatiu; no són avals ni col·laboracions amb Pinyacle.

Parlem del vostre equip

Expliqueu-nos què necessiteu treballar, quantes persones sou i on us voleu reunir.

[email protected]